jueves, 20 de febrero de 2014

(Cat) Tenen tots els betablocadors la mateixa eficàcia en el tractament de la insuficiència cardíaca congestiva amb fracció d'ejecció deprimida?




Article - Tenen tots els betablocadors la mateixa eficàcia en el tractament de la insuficiència cardíaca congestiva amb fracció d'ejecció deprimida?
// 3clics - Atenció primària basada en l'evidència

Noemí Villén

Els betablocadors milloren la contractilitat i la funció sistòlica per modulació de l'activació neurohormonal del sistema nerviós simpàtic. A diferents assaigs clínics i metanàlisis, els betablocadors han demostrat un augment de la supervivència i una disminució dels ingressos hospitalaris en pacients amb una insuficiència cardíaca congestiva amb fracció d'ejecció deprimida (ICC sistòlica). Se'n recomana l'ús en pacients amb un NYHA II-IV clínicament estables i en tots els pacients amb disfunció sistòlica i cardiopatia isquèmica que no presentin contraindicacions.

Es tracta d'una revisió sistemàtica i metanàlisi de xarxa que avalua si el benefici dels betablocadors en els pacients amb ICC sistòlica és degut a un efecte de classe o bé si hi ha algun betablocador que tingui una eficàcia superior. Es van analitzar assaigs clínics publicats fins al 2011 que havien comparat l'efecte de diferents betablocadors en el tractament de la ICC sistòlica. La variable principal avaluada va ser la mortalitat per qualsevol causa.

Es van incloure 21 assaigs amb un total de 23.122 pacients tractats amb atenolol, bisoprolol, bucindolol, carvedilol, metoprolol, nevibolol o placebo. Els pacients tenien una edat mitjana de 61 anys, el 77% eren homes i la fracció d'ejecció ventricular esquerra mitjana basal va ser del 25%. La mitjana de seguiment va ser de 12 mesos.

Globalment, i comparats amb placebo, els betablocadors van mostrar beneficis en la mortalitat per qualsevol causa (OR 0,69 IC95% 0,56-0,80). També es va observar aquest efecte quan es va analitzar individualment cada fàrmac. No es van observar diferències entre els betablocadors avaluats en la mortalitat per qualsevol causa, així com tampoc en la mortalitat per causa cardiovascular, en la mort sobtada, ni en la discontinuació del fàrmac.

 

Repercussions a la pràctica clínica

Els beneficis dels betablocadors en pacients amb ICC sistòlica semblen ser deguts a un efecte de classe i cap dels fàrmacs avaluats en aquest estudi sembla ser superior a la resta3. Al nostre país tenen aprovada la indicació d'ICC el bisoprolol, el carvedilol i el nebivolol, aquest darrer per a pacients majors de 70 anys.

Referències

  1. Pautes per a lu2019harmonització del tractament farmacològic de la insuficiencia cardíaca crónica. Programa du2019Harmonització Farmacoterapèutica de Medicaments en lu2019Àmbit de lu2019Atenció Primària i Comunitària del Servei Català de la Salut. 2013; link
  2. Guia de pràctica clínica de la insuficiència cardíaca de lu2019Institut Català de la Salut (ICS), 2008. . link
  3. Chatterjee S, Biondi-Zoccai G, Abbate A, D`Ascenzo F, Castagno D, Van Tassell B, Mukherjee D, Lichstein E.. Benefits of b-blockers in patients with heart failure and reduced ejection fraction: network meta-analysis. BMJ. 2013 Jan 16; 346 :f55. link
  4. Catálogo de medicamentos. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmaceuticos. 2013;

domingo, 2 de febrero de 2014

Tratamiento hormonal sustitutivo y pancreatitis aguda [feedly]




Tratamiento hormonal sustitutivo y pancreatitis aguda
// Noticias e-butlletí groc [FICF]
El tratamiento hormonal sustitutivo (THS) en mujeres postmenopáusicas se asocia a un aumento del riesgo de pancreatitis aguda, según un estudio de cohortes prospectivo (CMAJ 2014; 27 enero).

A partir de una cohorte de base poblacional en Suecia, se evaluó el uso de THS en unas 31.500 mujeres postmenopáusicas seguidas durante 13 años. Durante un seguimiento total de 389.456 años-persona, se identificaron 237 casos de pancreatitis aguda. Después de ajustar por varias variables, el uso de THS se asoció a un aumento significativo del riesgo de pancreatitis, en comparación con las que nunca habían recibido THS (riesgo relativo de 1,57). El riesgo era más alto en las usuarias de tratamiento sistémico (RR de 1,92) y durante más de 10 años (RR de 1,87). Se ha sugerido que el aumento de triglicéridos inducido por los estrógenos orales, en mujeres susceptibles, podría dar lugar a un aumento del riesgo de pancreatitis, o bien que los estrógenos podrían tener un efecto tóxico directo sobre el páncreas. Los autores concluyen que se debería tener en cuenta este posible riesgo.